L’auge de la navegació

L’auge de la navegació al voltant d’Argentat, al curs alt de la Dordonya, té lloc a partir del s. XVIII. En aquesta regió plena de boscos, la fusta es porta a la vora del riu, es carrega i es posa a l’aigua i, tot seguit, baixa surant pel riu. La fusta que es desplaça surant, recuperada a Argentat o Souillac, es col·loca després en vaixells, en direcció a Libournais i Bordeus. A partir de Souillac, les condicions de navegació es tornen més fàcils, sobretot perquè hi ha un desnivell menys pronunciat. El riu era “mercant” quan l’altura de les aigües permetia que els vaixells baixessin el seu curs.

A la Dordonya es poden distingir tres zones per a la navegació:
  • El curs alt de la Dordonya (riu amunt de Souillac), moltes vegades, no és res més que un camí estret i profund amb forts pendents. La navegació només és possible a la primavera i la tardor quan les aigües tenen l’altura adequada, és a dir, uns 30 dies a l’any de mitjana. Les aigües estan molt baixes a l’estiu (amb un calat de tan sols uns 30 centímetres) i molt altes a l’hivern..
  • El curs mitjà de la Dordonya (riu avall de Souillac), on la navegació és possible de 6 a 8 mesos a l’any.
  • El curs baix de la Dordonya (riu avall de Castillon), on es pot navegar tot l’any.
Els fabricants d’embarcacions hauran de tenir en compte aquestes condicions. Per aquest motiu, fabriquen gavarres, vaixells allargats de fons pla, utilitzant el pollancre, el vern o el bedoll. Els serradors manuals, contractats per aquests fabricants, tallen els arbres i carreguen les planxes en condicions difícils. Moltes vegades treballen en pendents abruptes i els boscos fan ressonar els seus cants.

L’existència d’aquests argentats es limita al temps de descens del riu. Es destrueixen en arribar i es carreguen en planxes: La fusta que es destina a calefacció es ven a preus baixos. Els barquers tornen a pujar a peu al llarg del riu.

Riu amunt d’Argentat es construeixen aquestes embarcacions anomenades «argentats», a Spontour, Saint-Projet i Nauzenac. Es poden distingir el «gaberot» (o «gabarrot»), el model més petit, el «courpet», amb una eslora de 8 a 12 metres, el «coujadour», de fins a 16 metres en roure amb vores protegides i la nau, el model més important, que arriba a uns vint metres d’eslora i 4,50 metres de mànega, que pot portar 30 tones de mercaderies i que necessita una tripulació de set homes. La «filadière», afusada i estreta, s’utilitza a Libournais per a la pesca fluvial i per al transport de càrregues.